• Les troballes comprenen diferents fases cronològiques que van del segle I al segle IV per una banda, del segle IV al V i del segle XIV

La investigació científica de les troballes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona aporta nova informació i confirma que les restes no són d’època visigòtica.

Malgrat que entre les primeres hipòtesis s’apuntava que podien ser d’època visigòtica, els estudis dirigits pel director arqueòleg del jaciment, Jordi Ardiaca, confirmen que les restes comprenen diferents fases cronològiques:

• Segle XIV: s’han documentat un bon nombre de rases per plantar vinyes disposades en filades i que estan limitades per un mur que fa la funció de bancal.
• Segle IV, V i potser inicis del VI –època tardo romana– S’ha trobat un carrer delimitat per un edifici de grans mides que conserva una porta d’entrada i un mur paral·lel. A banda i banda del carrer es documenta una necròpolis de la qual s’han excavat 88 tombes. Els estudis senyalen que l’edifici es tractaria d’una construcció a cel obert, sense teulada. A Catalunya s’han trobat edificis molt similars al Monestir de Santa Caterina i al Monestir de Sant Cugat amb necròpolis al voltant; es per això que les hipòtesis actuals porten a pensar que aquest edifici es tracta d’una aula funerària.
• Segle I a IV –època romana– D’aquest moment es documenta un edifici construït cap el 70 d.C i que correspondria a estances de la part rústica d’una vil·la o a un establiment aïllat amb finalitats agrícoles o industrials. En aquesta edificació s’observen varies reformes i una perduració fins a època baix imperial en què es configura com un edifici amb cinc àmbits diferenciats. L’abandonament es situa en algun moment del segle V. D’aquesta època també s’han trobat dos turcularium, és a dir, dues bodegues per fer vi.

El procés d’investigació científica és lent i caldran encara mesos d’estudi per poder datar les troballes amb més precisió. Actualment s’han començat a inventariar les restes ceràmiques trobades i s’ha iniciat un estudi antropològic dels individus trobats a la necròpolis. Per altra banda, s’estan esperant els resultats del laboratori de les proves de carboni 14 d’aquests.

Més enllà d’aquestes noves dades, Maresme Circular, la marca del Consorci de Residus del Maresme junt amb l’Ajuntament de Mataró confirma la seva voluntat de traslladar les troballes per a museïtzar-les en un futur Centre d’Interpretació que s’ubicarà a la zona del Bon Recés, una zona verda situada a només 250 metres del lloc original de les troballes.

Aquesta proposta, que permet fer compatible la construcció del Parc Circular Mataró-Maresme i la conservació de les restes, aporta valors qualitatius al projecte museístic. El fet d’integrar-se en una zona verda que forma part de l’anella verda de Mataró genera un punt atractiu d’interés socio-cultural en aquest espai. I sobretot, manté la proximitat per contextualitzar les troballes.

Un projecte disruptiu

El Parc Circular Mataró-Maresme és un projecte d’infraestructura pública singular i disruptiva a Europa, d’alt valor ambiental, econòmic i social que té com a finalitat canviar l’actual model de producció i consum cap al model d’economia circular.

El Parc oferirà serveis gratuïts com assessorament per a autoreparar petits electrodomèstics, mobles, o bicicletes. Tindrà una Biblioteca de les Coses, on poder agafar en préstec objectes que utilitzem ocasionalment com un trepant, una tenda de campanya o una cadireta pel cotxe. S’hi podrà agafar en préstec una vaixella reutilitzable, comprar en una gran botiga de segona ma o assistir a tallers de cuina per evitar el malbaratament alimentari.

El principal component d’innovació i disrupció del Parc és el fet d’unificar en un mateix espai iniciatives destinades a la ciutadania amb iniciatives privades dirigides a portar a la pràctica activitats empresarials en l’àmbit de l’economia circular, visualitzant així la necessitat urgent de canvi del model de producció i consum que ens ha portat fins a l’emergència climàtica i ambiental actual.

El nou Parc Circular tindrà un alt impacte socioeconòmic per Mataró i el Maresme. S’estima que durant la fase de construcció es generaran 381 llocs de treball i durant la fase d’explotació es generaran 211 llocs més.

Per altra banda, el projecte ja té concedides subvencions per valor d’11 milions d’euros provinents de l’Agència de Residus de Catalunya i del fons Next Generation; i implica una inversió de més de 20 milions d’euros addicionals provinents dels Ajuntaments Consorciats del Maresme i finançament privat.

Excavació arqueològica del jaciment de Ca la Madrona / Maresme Circular