Estudis de monitorització ambiental

Estudis de monitorització ambiental dels nivells de dioxines i furans, PCBS i metalls pesants a les rodalies del centre integral de valorització de residus del Maresme

Monitoritzacions biològiques

El CTRSUM REALITZA ESTUDIS CONTINUATS DE MONITORITZACIÓ BIOLÒGICA DES DE 1995

El Consorci per al Tractament de Residus Urbans del Maresme va engegar l’any 1995 un estudi pioner amb l’Hospital de Mataró per tal d’avaluar la possible afectació de la posada en funcionament del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme sobre la població de Mataró. Donat l’interés científic de l’estudi, es va acordar fer un seguiment temporal de l’evolució dels diferents indicadors de salut pública considerats en l’estudi, estructurat en tres fases durant un període aproximat de dos anys.

Totes les fases consideren com a població d’estudi un grup d’exposats de Mataró (habitants que viuen entre 500 i 1500m de la planta), un grup de control de Mataró (habitants que viuen entre 3000 i 4000m de la planta) i un grup de treballadors de la pròpia planta, afegint-se a la tercera fase un grup de control d’habitants d’Arenys de Mar.

Des d’aleshores, els estudis s’han realitzat en diferents onades. Des de l’any 2006, coincidint amb la sisena fase, es va encarregar l’estudi a la Fundació Salut del Consorci Sanitari del Maresme, entitat que duu a terme fins al dia d’avui aquests treballs. La vuitena fase de l’estudi es va iniciar l’any 2014 i, el desembre de 2015, es van presentar els seus resultats, coincidint amb els 20 anys de seguiment continuat.

L’estudi, concretament, és de monitorització biològica dels nivells de dioxines (PCDD), furans (PCDF), policlorats bi-fènils (PCBs) i metalls pesants (Pb, Cd, Cr, Hg, Ni, As), i compta amb un equip de treball mèdic multidisplicinar, amb metges, analistes i infermeres de la Unitat de Recerca de la Fundació Salut, el laboratori de dioxines del CSIC i el Centro Nacional de Condiciones de Trabajo de Barcelona.

Els estudis mèdics realitzats des de 1995 determinen contínuament que els nivells de dioxines i furans en mostres de sang a les poblacions estudiades i en mostres de llet materna són equiparables i/o es troben a la franja baixa en relació als observats en d’altres països industrialitzats. Per tant, mèdicament es determina que l’exposició a la planta incineradora no és un factor de risc per tenir uns nivells més elevats de les diferents substàncies analitzades.

En els següents links es poden descarregar les conclusions dels estudis de les últimes onades, realitzats per la Unitat de Recerca del Consorci Sanitari del Maresme.

Compliment de la legislació vigent

El procés que té lloc al Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme garantitza un tractament dels residus totalment respectuós amb el medi i la salut de les persones.

Tant la planta de RESTA com la Planta de Recuperació Energètica, a través de la seva corresponent autorització ambiental respectivament, compleixen tots els requeriments legals fixats per les Administracions competents.

Pel que fa a la valorització energètica, la Directiva 2000/76/CE, de 4 de desembre de 2000, relativa a la incineració de residus, estableix els requeriments mediambientals i els límits màxims d’emissions d’aquesta activitat. La nova Directiva d’Emissions Industrials incorpora algunes modificacions en aquesta regulació, reforçant el paper de les Millors Tècniques Disponibles (MTD).

La transposició de la Directiva 2000/76/CE es va materialitzar a Espanya en el Real Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus. Aquest ha estat derogat pel RD 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

Les emissions es mesuren de forma contínua, mantenint‑se les mesures periòdiques únicament per a metalls pesats (excepte Hg en continu) i dioxines i furans.

Pel que fa a les emissions de dioxines i furans, el límit és de 0,1 ng/Nm3. Les plantes catalanes no només compleixen amb aquest límit, sinó que les seves emissions reals es situen, des d’anys abans a l’entrada en vigor dels nous límits (desembre 2005), molt per sota d’aquest valor (habitualment entre 10 i 100 vegades per sota).

Es poden consultar les emissions en l’apartat “ Resultats analítics” del directori de la pàgina web.

A més a més del control exhaustiu de les emissions, es realitza a través d’un laboratori aliè homologat el control diari de les immissions ‑aire ambiental‑ en dues estacions de control situades prop de la planta.

Així, els extrictes sistemes de depuració de gasos existents al Centre es mostren totalment efectius per a aconseguir sense dificultats tècniques els nivells de qualitat ambiental ‑emissions i immissions‑ establerts legalment.

Des de l’any 1995 i fins l’actualitat s’han realitzat a la incineradora de Mataró vuit fases de l’estudi de monitorització biològica “Evolució dels nivells de dioxines (PCDD), furans (PCDF), policlorats bifenils (PCB) i metalls pesants (Pb, Cd, Cr, Hg, Ni, As) a les poblacions de Mataró i Arenys de Mar”, elaborades per la Unitat de Recerca del Consorci Sanitari del Maresme. A partir de la VI fase de l’estudi es va incorporar també controls en llet materna de dones de Mataró.

Els resultats dels diferents grups de població estudiats (exposats, controls i treballadors de la incineradora) mostren que no hi ha cap relació entre les concentracions de contaminants i la proximitat a la incineradora.

Addicionalment a la continuïtat de l’estudi de monitorització biològica que engegà el Consorci al 1995, per a la VI fase d’aquest estudi i fins a l’actualitat s’han realitzat a la incineradora de Mataró tres fases de l’estudi de monitorització ambiental “Evolució dels nivells de dioxines (PCDD), furans (PCDF), policlorats bifenils (PCB) i metalls pesants (Pb, Cd, Cr, Hg, Ni, As) a les poblacions de Mataró i Arenys de Mar, i Avaluació dels riscos per a la salut de la població, derivats a l’exposició de l’activitat de la planta”, elaborades per l’empresa LABSAME S.L. (nova denominació de l’empresa TecnITox Solutions S.L. adscrita a la Universitat Rovira i Virgili).

Els resultats de les diverses fases mostren la inexistència de riscos significatius per a la salut pública derivats del funcionament de la instal·lació.

Millores planta recuperació energètica

Adequació a la Directiva 2000/76/CE

Amb l’aprovació de la Directiva 2000/76/CE, de 4 de desembre, relativa a la incineració de residus, es fixava en l’àmbit de la Unió Europea els requeriments aplicables a aquesta activitat de gestió de residus. Aquesta Directiva presentava canvis substancials respecte a la regulació anterior, ja que suposava una reducció important dels límits d’emissions a l’atmosfera, així com un control més exhaustiu mitjançant mesures en continu de diverses emissions contemplades en el marc legal anterior com a periòdiques.

Tot i que la instal·lació complia sobradament l’anterior normativa d’incineració, l’entrada en vigor dels requeriments fixats per la Directiva 2000/76/CE suposava la necessitat de realitzar un plantejament de futur de cara a garantitzar l’adequació al nou marc legal.

D’aquesta forma, es va sol·licitar l’ajuda del Fons de Cohesió en un projecte conjunt d’adequació de totes les instal·lacions d’incineració de residus catalanes a la Directiva 2000/76/CE.

Les actuacions realitzades al 2004-2005 amb l’objectiu de garantitzar plenament el compliment de la Directiva 2000/76/CE van ser :

• Implantació d’un nou sistema per a la reducció dels NOx (òxids de nitrogen) basat en un sistema de reducció selectiva no catalítica (SNCR) amb injecció d’urea a la cambra de combustió. El sistema consisteix en un únic dipòsit d’emmagatzematge d’urea al 45%, un transport fins a la cambra de combustió de cadascuna de les dues línies i una injecció multinivell mitjançant diverses llances injectores en aquells punts de la cambra amb condicions òptimes per a la reacció de reducció.

• Substitució dels electrofiltres per filtres de mànegues. Es tracta de dos blocs de filtres de mànegues multicompartimentats, per a filtrar amb elevat rendiment els 70.000 Nm3/h per línia de gasos resultants de la combustió. A més a més de l’efecte filtrant, els filtres actuen com a cambra de postreacció per als additius utilizats en la depuració (calç i carbó actiu) en quedar aquests retinguts en les mànegues fins al seu consum. Els filtres incorporen igualment un sistema pneumàtic de recirculació de les cendres per tal d’optimitzar el consum dels additius continguts.

• Incorporació d’un reactor de contacte. Es tracta d’un reactor de contacte amb calç seca incorporat entre el reactor de neutralització amb lletada de calç i els nous filtres de mànegues. D’aquesta manera, s’aconsegueix l’òptim rendiment en la depuració dels gasos àcids per tal de garantitzar el compliment dels nous límits d’emissions.

• Modificació del sistema d’injecció de carbó actiu i implantació d’una nova sitja d’emmagatzematge de carbó.

• Implantació de nous sistemes de mesura de les emissions gasoses per xemeneia per a passar a disposar de mesures en continu dels següents contaminants : partícules totals, CO, HCl (com fins llavors); HF, COT, SO2 i NOx (mesures en continu incorporades per la Directiva).

Arran de les noves infraestructures del nou Centre s’ha treballat en adaptar i millorar diferents aspectes de la Planta de Recuperació Energètica (PRE). Les actuacions realitzades entre 2010 i 2011 han estat:

– Millores del sistema de control de combustió: nou sistema de control de combustió FuzzEvent, instal·lació d’una càmera tèrmica per línia per visualitzar la combustió dintre la graella, instal·lació de dos piròmetres IR per línia que permet l’optimització del procés de la combustió.

– Millores de les calderes: instal·lació d’un nou recobriment refractari de les parets, nou recobriment dels tubs de les calderes amb Inconel 625, nou sistema de neteja dels tubs.

– Millores del sistema de depuració: implantació d’un sistema catalític per a la reducció de l’emissió de NOx (SCR). El sistema SCR es basa en la injecció prèvia d’amoníac (NH3) com a agent reductor sobre el flux de gasos i el seu pas a continuació per un reactor que conté blocs de catalitzador. El seu rendiment oscil·la a prop del 95%. Es manté l’antic equip de sistema no catalític (SNCR) com a redundant per donar suport en situacions d’aturades per manteniment del nou equip.

Millores del sistema de control d’emissions: instal·lació de nous analitzadors multigas FTIR a la sortida de calderes per línia, instal·lació d’un nou analitzador de mercuri (Hg) per línia, instal·lació de nous analitzadors multigas FT+FID integrat a la sortida de xemeneia per línia.

Resultats analítics

Complint amb el criteri de transparència que sempre ha aplicat el Consorci en la seva gestió, en aquest apartat podeu trobar les dades actualitzades de les emissions atmosfèriques del Centre.

Emissions FORN 1

Emissions FORN 2