• Només en un any, el Centre de Residus del Maresme rep més de 220.000 tones provinents del contenidor gris. Una quantitat que és cinc vegades superior al que realment hauria d’arribar a aquest.

• Passar de l’economia lineal a la circular significa canviar la manera que tenim de produir i de consumir, posant en marxa accions que allarguin el cicle de vida dels productes.

El ritme de vida actual i l’evolució dels nostres hàbits de consum com a societat ens han portat a generar cada cop més i més residus. Menjar congelat, productes en bosses de plàstic, safates per posar les verdures, vidres, brics individuals, llaunes i una llarga llista de materials que seran convertits en rebuig formen part del nostre dia a dia. A les cases, a la feina, al carrer. A tot arreu, a totes hores. Fins a quin punt en som conscients?

La manera com consumim és clau per entendre la quantitat de recursos que (mal) utilitzem. Recursos que no només fem servir a l’hora d’usar un producte directament, sinó també per la manera com el consumim, podent generar indirectament una gran quantitat de residus i emissions.

Només en un any, el Centre de Residus del Maresme (que dona servei a un milió de persones) rep més de 220.000 tones provinents del contenidor gris. Una quantitat que quintuplica el que realment hauria d’arribar a aquest contenidor. I és que, en aquest, només hi haurien de tenir cabuda tots aquells residus que realment no es podran reciclar com ara burilles, bolquers, roba trencada, articles higiènics, joguines o ceràmiques. Però, realment se’n fa un ús correcte d’aquest contenidor?

Pel que fa a la recollida municipal de tots els residus al Maresme, on tenen cabuda la fracció resta, el vidre, el paper, el cartró, els envasos i l’orgànica, cada persona genera al dia 1,55 quilos de residus, donant lloc a una mitja anual de 565 quilos (només per persona!).

Però què passa amb el contenidor gris?

Al Centre de Residus del Maresme arriba tota la fracció resta de la Comarca del Maresme i del Vallès Oriental. És a dir tot el que es diposita dins els contenidors grisos d’aquestes dues comarques. El Centre compta amb una nau de pretractament mecànic on es recuperen tots els materials susceptibles de ser reciclats de la fracció resta, complementant la tasca que es fa des de les llars.

De tot el residu que entra com a fracció resta, és a dir aquell que s’ha dipositat com a rebuig, se’n recupera quelcom més d’un 10%, format per envasos plàstics, metalls, cartró i vidre, entre d’altres. D’aquest mateix total (que recordem: són aproximadament 220.000 tones anuals), un 35% se separa com a matèria orgànica per ser tractada mitjançant els processos biològics del mateix Centre. Finalment, el 55% és la fracció rebuig que passarà a ser valoritzada energèticament. Això vol dir que aquell residu que realment no pot ser reciclat passa a ser utilitzat per generar energia que pot tenir forma de vapor, electricitat o aigua calenta.

Encara que des de les instal·lacions del Maresme es du a terme una gran tasca de recuperació de materials, idealment un centre així no hauria de rebre aquesta quantitat de residus. Un reciclatge conscient i correcte per part de les persones faria que tota la fracció resta que arribés al Centre no hagués de passar per tota la tasca prèvia de recuperació que es fa actualment, amb la despesa que comporta.

El residu com a recurs

La gran acumulació de residus, l’augment de la població mundial, l’escassetat dels recursos naturals, l’increment de la demanda de la matèria primera o la mateixa crisi climàtica ens fan plantejar amb urgència la necessitat d’un canvi de model. Passar de l’economia lineal a la circular. I això significa canviar la manera que tenim de produir i de consumir. Compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar, reciclar materials; tot allò que allargui el cicle de vida dels productes.

La famosa regla de les tres erres ens dona la base perquè instaurem uns hàbits de consum més conscients.

La primera de les R, Reduir, ens convida a fer un ús més responsable de tot allò que fem servir que ens porti a disminuir la quantitat de rebuig que generem. Recordem: el millor residu és aquell que no es genera.

La segona, Reutilitzar, fa referència a allargar la vida útil dels objectes. És a dir, assegurar-nos, abans de tirar qualsevol objecte, que no li podem donar una segona vida útil.

La tercera i última R és la de Reciclar, que vol dir separar aquells residus que ja no serveixen, dipositar-los al contenidor adequat i que puguin tornar al cicle de producció.

Com podem contribuir des de casa? Petits grans canvis

Preocupar-nos pels productes que comprem i fer un consum responsable i conscient és clau per ajudar a reduir el nostre impacte sobre el planeta i generar menys residus. Així, coses tan bàsiques com comprar productes a granel, que no hagin passat per processos previs, reutilitzar els envasos, comprar garrafes en lloc d’ampolles de litre i, en general, fer servir el mínim de plàstics d’un sol ús, constitueixen l’inici del canvi.

Al mateix temps, un acte tan quotidià com ser conscient de la necessitat de reciclar i separar bé tots aquells residus que no hem pogut prevenir és indispensable per tornar aquests materials al cicle productiu i dependre cada cop menys de l’ús dels recursos naturals.

Reciclar és, a més, una manera de contribuir a la reducció del consum energètic i, per tant, a generar menys CO₂, minimitzant el preocupant efecte hivernacle. Un fet que, a més, ens porta a una disminució de la conta