S’hauria d’acompanyar d’incentius fiscals per qui ho fa bé

De la primera jornada de Recuwatt, dedicada al món local, s’abstreu, per una àmplia majoria dels ponents, que el sistema porta a porta és el que millor s’adequa per obtenir el resultats que marca el marc legislatiu europeu sobre reciclatge dels residus municipals pel 2020 i 2030.

Recordem que pel 2020 el 50% i el 2030 el 65% dels residus municipals han de ser reciclats, i a dia d’avui, tret d’alguns ajuntaments que ja fan el porta a porta, el percentatge de reciclatge amb el sistema de containers, oscil·la entre el 40 i encara no el 50%, en alguns casos.

Aquells ajuntaments que estan fent el sistema porta a porta estan en nivells molt superiors, alguns dels quals arriben a superar el 80% de reciclatge dels seus residus.

Tant la visió de l’administració pública com la del sector privat, estan d’acord que el porta a porta és el sistema al qual s’ha d’anar per assolir els reptes que marca la Unió Europea sobre els percentatges de reciclatge del residus municipals.

Ha quedat constatat, però, que els costos del servei de recollida entre el sistema de containers i el porta a porta, no són els mateixos, i per tant, segons els experts, encara que d’entrada el porta a porta és més car, acaba donant millors resultats a l’administració i en el conjunt de la ciutadania, perquè hi ha incentius fiscals com per exemple una rebaixa equitativa del cànon per rebuig i incineració, que després es pot repercutir en una rebaixa de la taxa del servei públic, com ja es fa en aquells ajuntaments que estan fent el porta a porta.

Els experts asseguren que el futur immediat és fer el pas definitiu al sistema porta a porta i aconsellen que es faci amb accions transversals posades en marxa des de la mateixa administració pública, de les quals en destaquen el consens polític, com la més important, seguit d’accions de conscienciació, sensibilització i compromís ciutadà de voler fer-ho bé.

Els exemples exposats dels ajuntaments que ja practiquen aquest sistema de recollida així ho indiquen, no només pel resultats de reciclatge, que són excel·lents, sinó també pel retorn econòmic cap al ciutadà.

Aquest fet el confirma l’Agencia de Residus de Catalunya, que anuncia que la nova Llei de Residus instaurarà un sistema basat en qui més recicla menys paga, i tot apunta que es penalitzarà més el cànon de rebuig i d’incineració i es premiarà les bones polítiques de reciclatge.

Catalunya, segons les dades de l’Agència Catalana de Residus, fa més de 4 anys que està estancada en el 40% de mitjana de reciclatge dels residus municipals, i per tant, cal moure’s si es vol arribar al 65% el 2030, –tal i com apunta el seu director, Josep Maria Tost-

Segons Tost, per superar aquests percentatges, i vistos els resultats dels municipis que han apostat pel porta a porta, tot i els inconvenients que hi ha en alguns casos, és evident que s’ha d’incentivar als ajuntaments perquè vagin adoptant aquest sistema de forma progressiva, tenint en compte tots els factors específics d’orografia, trama urbana, freqüència de recollida, etc. de cada ciutat, poble o vila, que, sabent que hi són, “mai poden servir com a pantalla d’excusa per no fer el canvi”.

Segons els experts, un model d’èxit de porta a porta és aquell que està consensuat per una amplia majoria de la ciutadania, té el consens polític suficient per tal que no s’utilitzi com a arma electoral, i consta d’un bon estudi previ que permet solucionar, d’entrada, els possibles problemes apuntats de trama urbana i orografia a l’hora d’implementar el sistema.