L’empresa Baula Recerca Arqueològica SL ha començat els treballs de desmuntatge i trasllat de les troballes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona per a la seva preservació.
Les troballes han estat exhaustivament documentades durant la intervenció arqueològica preparatòria per al seu desmuntatge i emmagatzematge. Provisionalment es guardaran en el mateix recinte per a més endavant traslladar-les definitivament per fer-les accessibles a la ciutadania a l’espai del Bon Recés, a 250 metres.
El trasllat de les troballes, que compta amb l’autorització del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, permetrà avançar en les obres de la primera fase del Parc Circular Mataró-Maresme, un projecte d’infraestructura pública singular a Europa d’alt valor ambiental, econòmic i social que té com a finalitat canviar l’actual model de producció i consum cap al model d’economia circular.
Per altra banda, aquesta setmana l’empresa Can Mansana SL ha començat la intervenció arqueològica especialitzada de la fase industrial de la parcel·la. Aquests treballs arqueològics serviran per inventariar i registrar les troballes que puguin resultar de l’excavació manual del jaciment.
Les troballes documentades fins el moment
Les restes trobades en el decurs de les diverses intervencions arqueològiques es poden emmarcar en tres períodes diferents.
D’època romana (segles I-IV), s’ha documentat un edifici construït cap el 70 dC i reformat àmpliament a finals del segle III o inicis del segle IV, en què es configura com un edifici amb cinc àmbits diferenciats i que correspondrien a estances de la part rústica d’una vil·la o a un establiment aïllat amb finalitats agrícoles o industrials, amb una perduració fins a la primera meitat del segle V. D’aquesta època també s’han trobat dos turcularium, és a dir, dues bodegues per fer vi.
D’època tardo-romana (construït en la primera meitat del segle V i amortitzat entre finals del mateix segle o inicis del VI) s’ha trobat un carrer delimitat per un edifici de grans mides que conserva una porta d’entrada i un mur paral·lel, i s’ha documentat una necròpolis de la qual s’han excavat 88 tombes. Els estudis senyalen que l’edifici es tractaria d’una construcció a cel obert, sense teulada. A Catalunya s’han trobat edificis molt similars al Monestir de Santa Caterina i al Monestir de Sant Cugat amb necròpolis al voltant; es per això que les hipòtesis actuals porten a pensar que aquest edifici es tracta d’una aula funerària.
Finalment, del segle XIV, s’han documentat rases per plantar vinyes disposades en filades i limitades per un mur que fa la funció de bancal.
L’estat de conservació de les restes és força dolent ja que és un jaciment molt arrassat pel passat industrial de la parcel·la. D’aquesta manera, atès que l’interès de les restes no està en la rellevància de les estructures conservades, sinó en el coneixement que aporten i per tal de fer compatible la seva conservació amb la construcció del Parc Circular Mataró-Maresme, es traslladaran les troballes per a la seva futura divulgació en un centre d’interpretació.
Amb l’objectiu que les restes museïtzades expliquin la diacronia del jaciment i els diversos usos agrícoles, religiosos i funeraris que va tenir es reubicaran les següents estructures: la pressumpta aula funerària, part de les tombes tardoantigues i les restes de l’edifici que correspondria a estances de la part rústica d’una vil·la romana.
La proposta de l’Ajuntament de Mataró és situar aquest equipament a la zona del Bon Recés, és a dir, a 250 metres del lloc original de les troballes. Allà es projectarà un nou parc urbà per a la ciutat que allotjarà el centre d’interpretació i acollirà els seus visitants.
Aquesta zona forma part de l’anella verda i és un mirador natural de les Cinc Sénies.
Amb aquesta proposta Mataró manté el projecte del Parc d’economia circular, alhora que guanya un nou centre per acollir les troballes i posarà en valor una zona verda amb una nova referència cultural per a la ciutat.
Traslladar restes: una fórmula excepcional de salvaguardar el patrimoni
La legislació vigent en matèria de patrimoni contempla el trasllat de restes arqueològiques com una opció apta quan no hi ha alternativa. D’aquesta manera, atesa la cronologia de les restes, el seu estat de conservació i la incompatibilitat amb el projecte del Parc Circular, la proposta de trasllat de les troballes a la zona verda del Bon Recés és la més adient.
A Catalunya, l’Estat espanyol i altres països hi ha exemples reeixits en què el trasllat ha permès la salvaguarda de les restes i, fins i tot, en alguns casos el jaciment ha esdevingut un referent de la didàctica i difusió de l’arqueologia.
La Basílica paleocristiana del Francolí (Tarragona) traslladada el 1997 a l’àmbit de l’aparcament del Centre Comercial Parc Central, el dolmen de Sols de Riu (Baronia de Rialb) traslladat el 2000 per a que no restés submergit en el pantà de Rialb, les tombes púniques del barri de Bahía Blanca (Cadis) traslladades al cementiri de Chiclana, la tomba monumental del guerrer del segle VI aC descoberta el 2012 al carrer Refino de Màlaga i traslladada el 2016 al museu arqueològic de Màlaga o les restes de la vil·la romana de Cambre (Galícia) traslladades el 2001 a un nou centre de visitants, són algun exemples.
Render de l’Espai Refer del Parc Circular Mataró-Maresme / Maresme Circular
Parc Circular Mataró-Maresme
El Parc Circular Mataró-Maresme és un projecte enfocat a l’economia circular i que té la voluntat de promoure la reparació i reutilització de materials i productes per reduir la producció de deixalles.
La seva construcció, que ocupa una parcel·la de 2 ha, està impulsada pel Consorci de Residus del Maresme, ens format per 28 ajuntaments de la comarca sota la presidència de Mataró, i també amb participació de la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Maresme. La inversió estimada és d’11 M€ provinents de la Generalitat i dels fons Next Generation, 18 M€ dels Ajuntaments Consorciats del Maresme i 12 M€ d’inversió privada.
En el Parc es desenvoluparan activitats de diferent naturalesa, però totes elles integrades en una visió de conjunt i sota els principis de l’Economia Circular. La primera fase del projecte preveu l’Espai Refer, que inclourà un conjunt de serveis gratuïts per a la ciutadania destinats a la reducció de residus: servei d’assessorament per a l’autoreparació en diferents àmbits (informàtica i aparells electrònics, fusteria i mobiliari, bicicletes, tèxtil, bricolatge domèstic, etc.), una biblioteca de les coses, una Scrap Store, un servei de préstec de vaixella reutilitzable, una gran botiga de segona mà, una cuina on s’hi realitzaran tallers per prevenir el malbaratament alimentari, entre d’altres actuacions que inclouran la inclusió social de col·lectius desafavorits.
L’execució de la primera fase també inclou la millora de la gestió i triatge dels residus voluminosos per maximitzar el potencial de recuperació. Les fases següents del Parc se centraran en activitats de caire més tecnològic i industrial, d’iniciativa privada.
El que fa disruptiu el projecte és el fet d’unificar en un mateix ecosistema iniciatives destinades a la ciutadania amb iniciatives privades dirigides a portar a la pràctica activitats empresarials en l’àmbit de l’economia circular.
El Parc Circular Mataró-Maresme generarà sinergies amb les polítiques de millora i desenvolupament urbà dels barris contigus i dinamitzarà el polígon de Mata-Rocafonda com a pol d’atracció d’indústries i iniciatives circulars. També generarà nova i millor ocupació, resiliència econòmica i social, impacte territorial i efecte tractor, amb experiències escalables i replicables. El projecte tindrà un impacte socioeconòmic per a Mataró i el Maresme molt positiu. S’estima que durant la fase de construcció es generaran 381 llocs de treball i 211 més durant la fase d’explotació.
És un projecte alineat amb el Pacte Verd Europeu i l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular i suposa la transició innovadora cap a un nou model de producció i consum que actua com una palanca per a la modernització industrial, la generació de coneixement i el desenvolupament de nous models urbans. El Parc Circular Mataró-Maresme aposta per la indústria 4.0, l’economia del coneixement i la digitalització.
Intervenció arqueològica al jaciment de Ca la Madrona / Marga Cruz
