Així ho estableix la darrera monitorització biològica feta per la Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme.
S’ha estudiat un grup de 250 persones entre treballadors del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme, habitants de Mataró i Arenys de Mar, a més de dones lactants de la capital maresmenca.
L’informe conclou que hi ha hagut un descens dels nivells de dioxines i furans en mostres de llet materna en els darrers 10 anys i en mostres de sang durant el període 1999-2015.
Fa 29 anys que el Consorci de Residus del Maresme porta fent aquest control, el de més llarga durada de totes les plantes de valorització energètica similars existents a l’Estat.
La incineradora del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme no és un factor de risc per a la salut de la població. Així ho ha corroborat la 9a fase de la monitorització biològica que Maresme Circular, la marca del Consorci de Residus del Maresme, ha encarregat a la Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme.
Fa 29 anys que el Consorci de Residus del Maresme porta fent aquest control i, una vegada més, les conclusions de l’estudi constaten que l’exposició de la població maresmenca als nivells de dioxines, furans, policlorats bifenils i metalls pesants de la planta de recuperació energètica no suposa cap risc per a la seva salut.
Un metge de la Unitat de Recerca de la Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme extreu una mostra de sang a una de les persones estudiades en l’informe / Marga Cruz
Un mostreig de 250 persones
Per a l’elaboració de l’informe, s’ha comptat amb un equip de treball mèdic multidisciplinar, amb metges, analistes i infermeres de la Unitat de Recerca de la Fundació Salut, el laboratori de dioxines del CSIC i el Centro Nacional de Condiciones de Trabajo de Barcelona.
La població d’estudi ha estat composta per un grup de 250 persones entre treballadors de la planta, habitants de Mataró i Arenys de Mar, a més de dones lactants de la capital maresmenca. A tots ells se’ls ha mesurat els nivells de dioxines, furans i policlorats bifenils en sang –i llet materna, en el cas de les lactants– i el nivell de metalls pesants en sang i orina.
La mostra s’ha dividit en un grup ‘d‘exposats’ –persones que viuen a una distància inferior d’1,5km de la incineradora– i un altre de ‘no exposats’ –persones que viuen a una distància superior de 3km de la planta de valorització energètica–, per a poder comparar i avaluar els efectes de la incineradora sobre la salut dels maresmencs.
Mostres de sang per a la monitorització biològica de la incineradora / Marga Cruz
Xifres destacades de l’estudi
– Els nivells de dioxines i furans en mostres de sang de les poblacions de Mataró i Arenys de Mar han experimentat un descens durant el període 1999-2015 i des d’aleshores s’han mantingut estables en uns nivells inferiors a 10 pg I-TEQ/g grassa.
– Els nivells de dioxines i furans en mostres de llet materna de dones lactants de Mataró han experimentat un lleu descens en els últims 10 anys (2012-2022), passant d’uns nivells propers a 3,5 pg I-TEQ/g grassa a uns nivells de 2,0 pg I-TEQ/g grassa.
– Els nivells de policlorats bifenils en mostres de sang de les poblacions de Mataró i Arenys de Mar han experimentat un descens durant el període 1999-2012 i des d’aleshores s’han mantingut estables en uns nivells inferiors a 1 μg/L.
– Els nivells de policlorats bifenils en mostres de llet materna de dones lactants de Mataró han experimentat un lleu descens durant els últims 10 anys (2012-2022), passant d’uns nivells de 3 a uns nivells de 2 μg/L.
– Les persones considerades exposades a la planta incineradora de Mataró presenten uns nivells de dioxines, furans i policlorats bifenils en sang similars als de les persones considerades no exposades (controls de Mataró i d’Arenys de Mar), tant en l’avaluació del 2022 com al llarg dels últims 27 anys, de manera que l’exposició a la planta incineradora de Mataró no sembla tenir una influència rellevant en els nivells d’aquestes substàncies a l’organisme.
– El 2022, les persones considerades exposades a la planta incineradora de Mataró no presenten uns nivells de metalls pesants significativament diferents als de les persones considerades no exposades de Mataró.
– El 2022 i al llarg del període 1995-2022, els nivells de dioxines, furans i policlorats bifenils en mostres de sang dels treballadors de la planta incineradora han estat similars als nivells de les poblacions de Mataró i Arenys de Mar.
– El 2022, els nivells de Pb i Cd en sang i Hg i Ni en orina dels treballadors de la planta incineradora son similars (no difereixen significativament) als nivells de la població de Mataró i Arenys de Mar i estan clarament per sota els nivells de referència per a la població no exposada laboralment. Tanmateix, el 2022 els nivells de Cr en orina dels treballadors de la planta incineradora són superiors als valors poblacionals (2,99 vs 1,10 μg/L, respectivament) i estan per sobre dels nivells de referència de la població no exposada laboralment, però per sota dels valors de referència per a la població amb exposició laboral.
Un estudi pioner a Catalunya
L’any 1995, amb la posada en marxa de la incineradora, el Consorci de Residus del Maresme engegà el primer control sobre la possible afectació d’aquesta en la salut de la població. Es tractava d’un estudi llavors pioner a Catalunya. Avui dia, aquest estudi científic realitzat a Mataró és el de més llarga durada de totes les plantes de valorització energètica similars existents a l’Estat.
Tots els informes fets al llarg dels anys han determinat científicament que, per una banda, els nivells de dioxines i furans de les mostres biològiques de les poblacions estudiades són equiparables a les observades en àrees industrials i urbanes d’altres regions del país; i per una altra, que l’exposició a la planta incineradora no és un factor de risc en la salut de la població.
Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme
El Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme tracta més de 190.000 tones anuals de residus de la fracció resta provinent del Maresme i el Vallès Oriental prioritzant la recuperació de materials de tots els productes reciclables, inclosa la matèria orgànica –l’any 2023 va recuperar 20.300 tones de materials–, i optimitzant a continuació la valorització energètica, seguint així la jerarquia de gestió de residus establerta en les directives europees.
La incineració de residus per a la obtenció d’energia és el procediment de valorització de residus no reciclables que genera el menor impacte.
Extracció de mostres per a la realització de la 9a fase de la monitorització biològica de la incineradora de Mataró / Marga Cruz
