“A la cuina ja no hi caben més cubells de colors, un altre cubell no per favor!”. Segur que aquesta frase l’haureu sentit més d’una vegada, fins i tot pot ser que l’`hagiu pronunciat vosaltres mateixos. Si fins ara ja teníem el cubell groc per als envasos, el blau per al paper i el verd per al vidre, ara hem de fer lloc al cubell marró, on hi haurem de llençar l’orgànica, és a dir, restes de menjar i aliments. Des de l’1 de gener tots els catalans hem de separar la matèria orgànica i això per a molts ciutadans sembal que els pot suposar un problema. No ho és en canvi per als seus fills, nenes i nens que formen part de la generació recicla, i que segurament d’aquí uns anys no recordaran que quan eren petits hi havia gent que tirava tota la brossa al mateix contenidor.

Hem fet molt camí els darrers 15 anys, hi ha molta gent que fa bé les coses i es preocupa de recilcar, però no podem relaxar-nos. Sé que els residus no és un tema que a nivell ciutadà preocupi gaire, ens preocupa molt més saber que la brossa serà puntualment recollida dels nostres carrers i ja no haurem de patir per si tenim el barri brut o fa mala olor. No ens preocupa gaire si generem un kilo i mig de residus al dia, mentre algú l’allunyi de la nostra vista i olfacte ja en tenim prou.
Malgrat tot anem prou bé, hem entès que cal reciclar però no podem relaxar-nos ni deixar de percebre que la gestió dels residus ha estat històricament una problemàtica que ha requerit grans esforços per a poder ser resolta. Si els residus no són al Maresme un problema és perquè molta gent ha fet els deures.

A Catalunya estem al voltant d’un 35% de residus municipals recollits selectivament, una bona xifra comparada amb la resta de l’estat, però lluny encara del 50% reciclatge que fan els veïns europeus del centre i el nord del continent. Ells van començar abans, en canvi per a nosaltres la recollida selectiva és un concepte recent i el retorn d’allò que ens “prenem la molèstia” de reciclar no ens és massa visible, però això no ens pot servir com a excusa. Ho hem fet bé, però no n’hi ha prou. No es tracta d’un consell paternalista, sinó l’evidència que els residus no són un problema però si ens apartem d’aquest camí podria ser-ho. Ara només ens falta trobar l’espai…perquè sí ens cal posar un altre cubell a la cuina.

Carles Salesa, director tècnic del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme.

[Article publicat el març del 2010 a Tribuna Maresme]