Definició del projecte

Recentment, el Consorci ha estat el promotor de tota una sèrie d'actuacions finançades per la Generalitat de Catalunya que han donat com a resultat el nou Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme. Aquesta gran obra fa el Centre una instal·lació de referència i del Maresme una àrea capdavantera en la gestió de residus. De fet, però, es tracta de la 3ª generació d'instal·lacions que gestiona el Consorci.

Arran del tancament de l’abocador de Mataró als anys 80, el consistori municipal es veié en l’obligació d’habilitar algun sistema de tractament alternatiu per tal de donar solució a la necessitat de gestió dels seus residus.

És així com Mataró esdevé promotor del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, el qual agrupà, en aquesta primera fase, a 17 municipis del centre-sud de la comarca més la Diputació de Barcelona.

Tècnicament, la solució escollida fou la implantació d’una Planta de Reciclatge i Compostatge, que aleshores constituí un tipus d’instal·lació pioner. L’objectiu de la planta era seleccionar els subproductes valoritzables i compostar la matèria orgànica per a comercialitzar-la com a fertilitzant orgànic -compost- 

Paral·lelament a la posada en marxa de la Planta de Reciclatge i Compostatge, es va produir una època de fort creixement econòmic, de manera que la generació de residus a la comarca va créixer a un ritme del 5% anual entre 1985 i 1990.

Aquestes circumstàncies, juntament amb la legislació i sensibilització mediambiental, van contribuir a que la majoria dels restants de municipis de la comarca, junt amb el Consell Comarcal del Maresme, sol·licitessin la seva integració en el Consorci, que va passar a comptar amb 27 municipis, més la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Maresme.

Aquest increment va obligar a reconsiderar l’ampliació de la capacitat de la planta i, alhora, intentar resoldre els inconvenients d’explotació esdevinguts fins aleshores.

És en aquest moment que es fa patent la necessitat d’habilitar la valorització energètica de la fracció combustible enviada fins aleshores a abocador i, per tant, de construir la nova Planta Incineradora de Mataró.

La conjunció de la Planta de Reciclatge i Compostatge existent, més la Planta Incineradora de nova construcció, es va anomenar Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme. El Centre fou inaugurat el 12 de novembre de 1994.

El nou Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme s’emmarca en el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals, aprovat pel Decret 16/2010, de 16 de febrer, de la Generalitat de Catalunya.

El nou Centre inclou diferents instal·lacions de tractament de residus: una planta de tractament de la fracció RESTA (aquells residus barrejats que encara contenen materials recuperables), una línia de tractament de residus voluminosos (sofàs, mobiliari, etc.), estacions de transferència de les diferents fraccions recollides selectivament (matèria orgànica, vidre, envasos i paper i cartró), i la instal·lació de valorització energètica existent amb tota una sèrie de millores. El Centre, doncs, garanteix el màxim aprofitament i valorització dels residus municipals a la comarca del Maresme.

El Concessionari

El concessionari per a l´explotació del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme és l´empresa UTE (Unió Temporal d’Empreses) TEM (Tractaments Ecològics del Maresme).

Es tracta d´una societat a la qual el Consorci va adjudicar el passat 18 de maig de 2007 a través de “Concurs de concessió d’obra pública per a l’ampliació, adequació i explotació del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme”, a més de l’explotació per un període concessional de 15 anys, el projecte i la construcció del nou Centre.

La seva distribució accionarial és la següent:

0

Valoriza Servicios Medioambientales

0

Veolia Proprete

0

Suris S.L.

És objectiu principal de l’empresa desenvolupar la gestió del Centre amb total transparència davant del Consorci, les autoritats ambientals i la població en general.
La seva plantilla és propera a les 100 persones, abarcant tots els aspectes laborals necessaris per assegurar una gestió fiable i qualitativament adequada del Centre.

UTE TEM és una empresa associada a AEVERSU (Asocación de Empresas de Valorización Energética de R.S.U.)

Descripció de la planta

Arran del nou model de gestió de residus municipals promogut pel Departament de Medi Ambient i Habitatge a través de l’Agència de Residus de Catalunya, es procedeix a finançar des de la Generalitat de Catalunya una sèrie de noves infraestructures de tractament de residus en el nou àmbit territorial Maresme‑Vallès Oriental.

Entre aquestes noves infraestructures s’inclou una nova planta de RESTA en els terrenys de l’antiga Planta de Reciclatge i Compostatge del Consorci. L’objectiu d’aquesta nova instal·lació és el tractament de 190.000 t/any de fracció RESTA, per tal de recuperar tots els materials aprofitables continguts en la fracció RESTA, i derivar el rebuig combustible d’aquest tractament cap a l’actual Planta Incineradora.

Es preveuen igualment unes actuacions de millores de la Planta Incineradora per tal d’adequar les actuals línies d’incineració al nou rebuig combustible a tractar, tot minimitzant la pèrdua de capacitat mecànica que deriva de l’augment del Poder Calorífic Inferior (PCI) d’aquest rebuig.

Constitueixen les fites del procés administratiu corresponent a les actuacions finançades per l’Agència de Residus de Catalunya i que promou el Consorci, denominades “Concurs de concessió d’obra pública per a l’ampliació, adequació i explotació del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme”, els següents antecedents :

  • El 17 d’octubre de 2005 es va presentar al Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya el Pla d’Acció per a la Gestió de Residus Municipals a Catalunya 2005‑2012.
  • El 29 d’abril de 2006, la Comissió Permanent va aprovar el Conveni Marc per establir les condicions de col·laboració en aplicació del nou model de gestió de residus municipals de les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, signat el 25 de maig de 2006 entre l’Agència de Residus de Catalunya, el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental i el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme.
  • El 29 de maig de 2006 el Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya va aprovar la revisió del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2001‑2006 (PROGREMIC).
  • El 25 de juliol de 2006 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Contracte‑programa de l’Agència de Residus de Catalunya per al període 2006‑2024, que permet finançar les actuacions del nou model de gestió de residus municipals.
  • El 16 d’octubre de 2006, la Junta General del Consorci va aprovar l’Estudi de Viabilitat relatiu a l’Ampliació, Adequació i Explotació del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme; i el Conveni marc entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme per al finançament de la planta de tractament de Resta del Maresme i les millores a la incineradora de Mataró, signat el 17 d’octubre de 2006.
  • El 8 de novembre de 2006, la Junta General del Consorci va aprovar l’Avantprojecte relatiu a l’Ampliació, Adequació i Explotació del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme.
  • El 12 de desembre de 2006, la Junta General del Consorci va aprovar el Plec de Prescripcions Tècniques Generals, Prescripcions Tècniques Particulars, Clàusules Econòmico-Administratives Particulars i el Reglament Preliminar d’Explotació, relatius al concurs de concessió d’obra pública per a l’Ampliació, Adequació i Explotació del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme; donant inici a la licitació corresponent.
  • El 30 de gener de 2007, la Junta General del Consorci va aprovar el Plec de Condicions Tècniques Particulars i Condicions Econòmico-Administratives Particulars per a la realització de treballs de Consultoria i Assistència Tècnica en el marc del concurs de concessió d’obra pública per a l’Ampliació, Adequació i Explotació del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme; donant inici a la licitació corresponent.
  • El 18 de maig de 2007, la Junta General del Consorci va adjudicar el concurs de concessió d’obra pública per a l’Ampliació, Adequació i Explotació del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme a les empreses Sufi, Veolia Propreté, Biokraftwerke Fürstenwalde GmbH i Cora Terra en la seva solució Base amb la inclusió d’opcionals. En la mateixa Junta General, es van adjudicar els treballs de Consultoria i Assistència Tècnica en el marc de l’esmentat concurs a l’empresa PAYMACotas SAU.
  • El 29 de juny de 2007 les empreses Sufi, Veolia Propreté, Biokraftwerke Fürstenwalde GmbH i Cora Terra es constitueixen en Unió Temporal d’Empreses amb la denominació UTE TEM (“Tratamientos Ecológicos del Maresme”) mitjançant escriptura notarial.
  • El 29 de juny de 2007 es signa el contracte entre el Consorci i PAYMACotas SAU per a la realització dels treballs de Consultoria i Assistència Tècnica en el marc del concurs de concessió d’obra pública per a l’Ampliació, Adequació i Explotació del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme.
  • El 5 de juliol de 2007 es signa el contracte entre el Consorci i la UTE TEM per a l’Ampliació, Adequació i Explotació del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme.

Després de 3 anys d’obres, es procedeix el 21 de juliol de 2010 a la inauguració del nou Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme, el qual sota el lema “Reciclatge i energia” constitueix un centre de referència a nivell europeu, tant en el tractament de residus com en la generació energètica.

Durant el segon semestre de 2010 es procedeix a la posada en marxa en buit de les instal·lacions, mentre que al llarg del primer semestre de 2011 es procedeix a la seva posada en marxa en càrrega.

La capacitat nominal de tractament del Centre és:

INSTAL·LACIÓCAPACITAT (tones/any)
Planta de RESTA190.000
Planta de Recuperació Energètica140.000
Planta de voluminosos6.000
Estació de transferència de FORM30.000
Estació de transferència d’envasos3.000
Estació de transferència de paper/cartró17.000
Estació de transferència de vidre4.000

 

Les dues línies de la Planta de Recuperació Energètica, amb un forn‑caldera per línia tenen una capacitat de càrrega tèrmica individual de 24.000.000 kcal/h. Aquesta càrrega correspon a una capacitat màssica de 8,57 t/h per línia considerant un Poder Calorífic Inferior –PCI‑ del rebuig combustible de 2.800 kcal/kg.

El Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme rep la totalitat dels residus municipals no recollits selectivament (fracció RESTA) que generen els municipis consorciats.

En el Centre es tracten aquests residus prioritzant la valorització material de tots aquells productes reciclables, inclosa la matèria orgànica i optimitzant a continuació la valorització energètica a través de la Planta de Recuperació Energètica i la valorització del biogàs obtingut.

Els residus Voluminosos recollits als municipis consorciats són tractats de forma diferenciada en una instal·lació específica del Centre, seguint la mateixa jerarquia de valorització.

S’admeten i gestionen també una part dels residus industrials assimilables a municipals que es generen a la comarca, els quals són també sotmesos als diferents processos de valorització segons la seva naturalesa.

Igualment, en el marc del projecte del nou Centre, s’amplia el servei de Transferència dels residus procedents de la recollida selectiva a totes les fraccions: FORM (com fins ara), envasos lleugers, vidre i paper/cartró. Així es minimitzen els costos i impactes mediambientals que resultarien de transportar aquestes fraccions als recuperadors/ recicladors finals en petits camions en comptes de fer-ho amb transports de gran tonatge.

Dades tècniques

Dades generals

Superfície construida
Potència total instal·lada
Empresa concessionària de l’explotació
Període de la concessió
Inici de la concessió

30.000 m2
8.600 KW
UTE TEM (Tractaments Ecològics del Maresme)
15 anys
01/01/2010

Planta de RESTA

Capacitat nominal
Dies de treball
Hores de treball
Número de torns
Capacitat màxima horària
Eficiència recuperació material (P/C, vidre, metalls, plàstics, etc.)
Matèria orgànica (MOR) recuperada
Màxim rebuig combustible

190.000 t/any
249 dies/any
15 hores/dia laborables, 7,5 hores/dia dissabtes
2
30 t/h
8,5% entrades
40% entrades
55% entrades

Planta de Recuperació Energètica

Previsió PCI rebuig combustible
Capacitat contractual de tractament
Número de línies
Sistema de combustió
Capacitat tèrmica unitària
Capacitat mecànica unitària (PCI 2.800 kcal/kg)
Coeficient de generació de vapor unitari

2.800 Kcal/kg
140.000 t/any
2
Graella de barrots amb retrocés
24.000.000 kcal/h
8,57 t/h
30,2 t/h

Pressió del vapor
Caldera
Sobrescalfador
Turbina

67 bar
62,5 bar
61 bar

Temperatura vapor
Caldera
Sobrescalfador
Turbina

283ºC
385ºC
380ºC

Sistema de depuració de gasos

Reducció NOx tipus SNCR (Reducció selectiva no catalítica) amb urea a cambra de combustió
Absorbidor semisec
Reactor de contacte sec
Injecció de carbó actiu
Filtres de mànegues
Reducció NOx tipus SCR (Reducció selectiva catalítica) amb amoníac

Tipus de condensació
Potència de generació
Producció energètica
Autoconsum energètic
Venda energia elèctrica
Coeficient de generació energètica

aerocondensadors
13,55 MW (11,25 MW+2,3 MW)
115.000 MWh/any
30.000 MWh/any
85.000 MWh/any
820 kWh/t RSU

Qualitat i medi ambient

L’empresa compta amb els certificats mediambientals més exigents

Resultats del projecte

D’acord amb el conveni marc signat el 25 de maig de 2006 entre l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental i el Consorci per al Tractament de RSU del Maresme; les tones de FORM generades al Maresme seran tractades a la planta de biometanització i compostatge de Granollers; i una part de les tones de Resta del Vallès Oriental seran tractades a la planta de Mataró.

Pel que fa als residus sòlids del procés de la Planta de Recuperació Energètica (PRE), la instal·lació és pionera en l’optimització del cicle integral de gestió dels residus, sent valoritzades la totalitat de les escòries produïdes.

Les escòries constitueixen el residu sòlid majoritari del procés d’incineració -20% en pes de les entrades al forn-. La valorització d’aquest subproducte -classificat com a residu no especial- es realitza a través d’un gestor autoritzat i de forma regulada per Ordre de 15 de febrer de 1996 de la Generalitat de Catalunya.

Les escòries de Mataró, un cop tractades mecànicament i degudament madurades a través del gestor, es valoritzen sota el nom comercial d'”escograva” per a la seva utilització com a àrids de subbase en obra civil.

D’aquesta manera, les escòries deixen de constituir un rebuig del sistema integral de gestió, sent només el 2-4% en pes que constitueixen les cendres un residu o rebuig real del procés.

El Centre té un important paper en la generació energètica i la lluita contra el canvi climàtic, ja que és un dels principals generadors d’energies renovables de Catalunya, a més d’un referent per la diversitat dels seus orígens:

Fotovoltaica: mitjançant la coberta fotovoltaica més gran del Maresme; obtenim 400.000 kWh/any; que representen 160 tCO2/any evitades, equivalent a plantar 8.000 arbres.

Digestió anaeròbica (biogàs): 13 milions kWh/any; que representen 5.000 tCO2/any evitades, equivalent a plantar 250.000 arbres.

Planta de Recuperació Energètica: 80 milions kWh/any, equivalent al consum elèctric domèstic de 80.000 persones o 30.000 llars.

Tub Verd: Xarxa de distribució de calor que aprofita l’aportació d’infraestructures ambientals de Mataró per evitar el consum de combustibles fòssils, com el fuel o el gas natural.  Des del Centre aportem 7,5 t/h de vapor produït en la Planta de Recuperació Energètica a la xarxa. Això equival a una aportació de 4 MW de calor.

Al voltant de 16.000 tones/any de materials es recuperaran a la Planta de RESTA, concretament en la fase de pretractament mecànic, per a la seva reintroducció en el mercat com a productes reciclats.

Els materials recuperats són: vidre, paper/cartró, plàstics (PET, PEAD, film i plàstic mix), bricks, materials fèrrics i alumini.

          Material recuperat                T/any
Paper/Cartró               5.785
PET                 483
PEAD                 394
Plàstic mixt               1.429
Film               2.715
Brick                  642
Vidre                  665
Materials fèrrics               3.589
Alumini                  372

Gràcies a la recuperació d’aquests materials s’obté un important estalvi en recurs naturals i energia que d’altra manera serien necessaris per a la seva producció.