març 5, 2021

El Centre de Residus del Maresme, un dels principals generadors d’energies renovables a Catalunya

by MaresmeCircular in Consorci de residus

Centre de valorització energètica del Centre de Residus del Maresme

El Centre de Residus del Maresme, produeix prop de 94.000 megawatts hora d’energia elèctrica cada any, dels quals més de dues terceres parts són distribuïts a la xarxa elèctrica, subministrant electricitat a unes 30.000 llars.

Més enllà de promoure a consciència la regla de les 3 erres: Reduir, Reutilitzar i Reciclar, des del Consorci de Residus del Maresme es treballa per donar una resposta tangible a les necessitats que se’n deriven de caminar cap a una societat més sostenible. Des del Consorci, es gestiona el Centre de Residus del Maresme, el qual la seva tasca radica en la recuperació de materials perquè puguin tornar al cicle productiu, alhora que, al mateix temps, té un rol molt destacat pel que fa a la producció d’energia elèctrica i tèrmica. Això últim ha portat el Centre a situar-se com a un dels principals generadors d’energies renovables a Catalunya i un referent per la diversitat de fonts amb les quals genera energia.

Avui, amb motiu del Dia Mundial de l’Eficiència Energètica, és interessant repassar algunes de les dades més rellevants sobre l’energia que aquesta instal·lació del Maresme produeix a partir de les seves tres fonts: la planta de valorització energètica, el procés de tractament biològic de digestió anaeròbia per a la generació de biogàs i la coberta fotovoltaica.

La planta de valorització energètica, en marxa des de l’any 1994, constitueix l’estadi final del residu, el lloc on acaba en cas de no haver-se pogut reciclar, recuperar o (encara millor) prevenir. Es tracta d’un procés que acompleix escrupolosament amb les directrius més estrictes sobre les emissions regulades per l’RD 815/2013 de la Directiva d’emissions industrials. Des del Centre, s’arriben a produir a l’any prop de 94.000 megawatts hora d’energia elèctrica, dels quals més de dues terceres parts són distribuïts a la xarxa elèctrica, subministrant electricitat a unes 30.000 llars, mentre la part restant es destina a l’autoconsum.

Al Centre de Residus del Maresme també s’hi produeix biogàs, un gas combustible que es crea a partir de la biodegradació de la matèria orgànica mitjançant el tractament biològic de digestió anaeròbia. Aquest últim procés, que es va posar en marxa l’any 2013, va produir 600 megawatts hora l’any 2020 que es van enviar a la xarxa elèctrica per al consum extern.

Més enllà, el Centre també genera energia solar a partir d’una coberta fotovoltaica amb més de 1.700 plaques: la instal·lació de panells solars més gran de la comarca. Gràcies a aquesta, que funciona des de l’any 2012, s’aconsegueix produir una quantitat important d’energia cada any que és destinada en la seva totalitat a la xarxa elèctrica per al consum extern. La xifra de megawatts hora generats a partir de la instal·lació fotovoltaica durant el 2020 va ser de 244.

Aquestes fonts d’energia renovable aconsegueixen que, des d’aquestes instal·lacions del Maresme, es contribueixi a fer front a la crisi d’emergència climàtica, evitant la utilització dels combustibles fòssils i reduint, així, l’efecte hivernacle.

Centre de Residus del Maresme

El Tub Verd, el district heating and cooling de Mataró

Des de l’any 2013, el Centre de Residus del Maresme cedeix l’ús d’energia tèrmica d’una part del vapor que es produeix a partir de la combustió del procés de la planta de valorització energètica i de la calor generada en els motors de cogeneració del procés de la digestió anaeròbia, al Tub Verd. Una xarxa subterrània municipal de calor i de fred que abasteix a molts edificis públics de la ciutat, com ara l’Hospital de Mataró, el TecnoCampus, diversos equipaments esportius o espais educatius i formatius, entre d’altres.

Una aportació que, des del Centre, es va posar en marxa ara fa vuit anys i que, des d’aleshores, ha incrementat fins a cinc vegades la quantitat d’energia tèrmica cedida. Gràcies a aquesta aportació al Tub Verd, els equipaments públics poden prescindir dels sistemes de climatització basats en els combustibles fòssils, contribuint, una vegada més, a la reducció d’emissions de CO₂ i a la reducció de la petjada ecològica.

.